diumenge, 10 de setembre del 2017

Casa de la Vila, del 139 al 172

Casa de la Vila era un butlletí que es publicava amb certa periodicitat i es repartia per totes les cases. Informava sobretot de l'acció de govern, podem dir que era una revista publicitaria de l'equip de govern finançada amb diner públic, com ho és ara l'Actual, però amb un format diferent.

Si anem al web de l'Ajuntament de Castellar comprovarem que ja es pot accedir a tots els números. Aquesta va ser una petició que va fer l'Altraveu diverses vegades en el ple municipal. No s'entenia la retirada d'alguns dels números amb l'entrada del PSC al govern.

En l'època de govern convergent es podien consultar alguns números (són els que trobareu en aquest bloc), però amb l'entrada del PSC es van eliminar de la xarxa. Perquè?

Segur que tots els números en format paper es poden consultar a l'Arxiu Municipal, però ja que disposem d'alguns dels exemplars en format digital, creiem oportú publicar-los aquí per si algú hi té interès.

 
139

140

141

142

143

144

145

146

147

148

149

150

151

152

153

154

155

156

157

158

159

160

161

162

163

164

165

166

167

168

169

170

171

172

diumenge, 18 de desembre del 2016

CV - 163 "Valoració positiva de les obres d’accessibilitat als carrers de Castellar”

Foto de Josep Graells

  • "L’equip tècnic va comprovar 
  •  
  • que totes les intervencions realitzades són positives, perquè molts carrers del 
  •  
  • municipi s'han convertit en practicables. Tot i que s’han detectat mancances en 
  •  algunes de les actuacions ja fetes (amb què quedem?), l’alcaldessa de Castellar, Montse Gatell, va destacar en la presentació de l’informe de l’ONCE que aquestes s’aniran esmenant. (segons el mapa de Castellar Accessible segueixen pendents d'esmenar)"

  • L'abraçada entre municipis germans 
  • El pressupost s’amplia en 1,2 milions

    "En aquest sentit, el regidor de l’Àrea Econòmica, Jordi Permanyer (ERC), va apuntar que el nivell d’endeutament de Castellar a la liquidació de l’exercici de 2005 va ser del 82,61% quan a la del 2004 el percentatge era superior al 87%.

    La regidora del PSC Rosa Massot va justificar el vot en contra del seu grup municipal dient que “
    tot i disposar de diners que van sobrar del passat exercici, es prefereix vendre terrenys disponibles a Can Bages” enlloc d’esperar-se i “fer-ho en un moment que potser els terrenys valdrien més”. Massot també va criticar “l’espectacular augment” de l’arranjament de carrers i places a poc més d’un any de les eleccions. L’alcaldessa de Castellar, Montse Gatell (CiU), va replicar-li que “no deixarem de fer coses perquè s’acostin les eleccions”

    El portaveu d’ICV-EUiA, Xavier Garcia, va explicar que
    “no veiem gens bé la venda de terrenys de Can Bages”.Garcia va afegir que, en el seu moment, “ens vam oposar a la plaça Major i ara ens hem de vendre part del patrimoni”. La modificació del pressupost va ser aprovada per 10 vots a favor –CiU i ERC- i 6 en contra, els del PSC i ICV-EUiA."

  • Aparcaments i aigües residuals, entre els temes del Ple d’abril

  • Jordi Permanyer “Des del govern podem incidir més en la vida de la gent”

    "En lloc de construir el Quart Cinturó, penso que s’ha de potenciar més el transport públic (per carretera i ferrocarril)"

    "El projecte de la plaça Major pot suposar el salt cap endavant en la modernització de Castellar?

    La remodelació de la plaça Major representa la transformació més important que s'ha fet mai al centre històric de Castellar, tant pels equipaments que hi aniran i la seva repercussió social com per la inversió econòmica que representa i sense cap mena de dubte suposarà un salt de qualitat endavant per a Castellar. La plaça tornarà a ser el centre neuràlgic de la nostra vila.
    "
    (ejem , ejem ! ! !) 

  • El camp municipal de futbol Pepín Valls tindrà gespa artificial (ja han passat els 10 anys). Què s'ha fet amb la gespa artificial del camp de futbol? 
    "El Ple del 30 de maig va aprovar l’adjudicació del leasing a l’empresa Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, després que la mesa de contractació valorés favorablement la seva oferta. Tot i que l’import màxim de licitació es preveia de 600.000 euros, amb interessos i IVA inclosos, les condicions finals preveuen que el preu serà de 345.000 euros més IVA. El contracte inclou l’opció de compra transcorreguts deu anys"        

diumenge, 23 d’octubre del 2016

CV - 162 "Voldríem tenir la connexió amb la C-58 abans que es fes el polígon"

Foto de Josep Graells

Després d'uns quants números del Casa de la Vila publicats en aquest bloc ens seguim preguntant: 

Per què no es pengen els Casa de la Vila al portal municipal de l'Ajuntament de Castellar?

aquí un petit resum del que podràs llegir en aquest butlletí...

Feixisme
Editorial contundent, és la primera vegada que es parla tant clar d'un problema que fa anys que dura.

A l'any 2003, després dels fets de la festa major, es va constituir una plataforma ciutadana que durant aquests anys va estar donant suport a víctimes, fent seguiment de les agressions i pressionant a l'Ajuntament per que actués.

08/04/06 - A les 19h, un jove guineà fou víctima d’una brutal pallissa mentre passejava per uns carrers cèntrics de Castellar del Vallès (Plaça Mestre Anyé). Després de ser perseguit i insultat amb clares connotacions racistes i xenòfobes per part de dos neonazis ben coneguts, aquests el van apallissar brutalment donant-li múltiples puntades de peu arreu del cos i el cap tot deixant-lo estès al terra. Greument ferit, fou atès per la policia municipal i bombers i traslladat en ambulància a l’hospital Parc Taulí de Sabadell. Patí un enfonsament facial i estigué a punt de perdre un ull, per la qual cosa va haver de ser intervingut quirúrgicament i ingressat vàries setmanes. La policia local va agafar els dos pressumptes agressors, que s’hi enfrontaren violentament i, un d’ells (A.F, amb desenes d’agressions i denúncies), aquella mateixa nit, s’escapà de les dependències policials, entregant-se l’endemà mateix. La jutjesa, la setmana següent, els deixà en llibertat amb càrrecs. Aquest fet provocà nombroses queixes i fins la Ma. Eugènia Alegret (presidenta del TSJC), sortí als mittjans de comunicació dient que la justícia seria ràpida i exemplificant en aquest cas. A gener de 2007, els agressors continuen en llibertat i no se’n sap res del judici.

Urbanitzacions
En aquest CV-162 parlen d'un inspector que controlarà les incidències de les urbanitzacions, pel que sembla que no hi havia massa control amb les llicències d'obra o actuacions que els propietaris fan en aquella zona, era temps de bombolla immobiliària.
En aquest sentit es pot recordar una denúncia que va publicar l'Altraveu: Tractes de favor en temes d’urbanisme?, aquest fet, tant a CiU com a PSC els hi va passar per alt. A part de controlar la legalitat de les obres, també calia controlar als especuladors del sòl, en aquest cas, la permissivitat i la mala gestió de l'administració pública ha perjudicat econòmicament a una propietat que va comprar una parcel·la sense urbanitzar, però amb permís de parcel·lació per part de l'Ajuntament. Al final de la nota l'Altraveu es pregunta: "El govern socialista de Castellar afavoreix a qui vol especular (Can Bages) i actua amb mà dura amb qui pretenia fer-se un habitatge?"

En la recent revisió del Pla General de Castellar es diu que a les urbanitzacions encara hi queda molt sòl per construir. Després de tants anys aquest fet hauria de fer reflexionar per que aquest model d'urbanització que té els seus orígens als anys 60, no és sostenible. No cal entrar en reflexions extremes, però si que cal prendre consciència d'aquest fet i actuar o preveure'l, el pla general recentment aprovat no aporta cap element nou al respecte.

"Per la presidenta de l’AAVV El Racó, les urbanitzacions estaven pensades en un principi només pels estius però ara “s’han convertit en primera residència” amb un nombre important de residents i ara tenen mancances importants “en aspectes com equipaments esportius, transport urbà, xarxa de clavegueram i enllumenat”.

Can Bages
En el ple de febrer de 2006 el PSC va promoure una ampliació de les prescripcions per l'aprovació definitiva del projecte d'urbanització de Can Bages. Demanàven que l'estudi de seguretat de les obres tingués en compte l'impacte de les obres a la xarxa viària i demanàvem també un estudi que diagnostiqués l'impacte del futur polígon en funcionament sobre la xarxa viària. 

En la nota del CV-162 diu que el sr. Pepe González regidor del PSC es va mostrar preocupat per l’impacte que pugui tenir Can Bages. "Voldríem tenir la connexió amb la C58 abans que es fes el polígon”. 

Quan el PSC va entrar a governar i sense fer massa soroll, el 5 de novembre de 2007 van aprovar definitivament amb CiU i ERC el projecte d'urbanització de Can Bages. El PSC es va conformar amb un estudi de mobilitat que no concretava ni complia res, no hi havia estudi d'impacte ambiental  i l'inici de les obres va demostrar que l'estudi de seguretat no preveia el control dels residus dels abocaments incontrolats d'amiant i deixalles diverses que hi havia per Can Bages. Van començar les obres a finals d'agost de 2008 sense cap tanca perimetral, estassant arbres sense control, fins i tot un arbre va caure al mig de la carretera B-124 podent provocar un accident.

Ah! i sense la connexió a la C-58 !



Val la pena també recordar aquesta nota: "Can Bages permetrà finançar les obres de la plaça Major sense hipotecar la capacitat inversora del municipi, que a més obtindrà unes cessions de 43.000 metres quadrats en equipaments i 167.000 en zones verdes, especialment al voltant del Torrent de Can Bages. Actualment, el polígon es troba pendent de l'aprovació del projecte de reparcel·lació i d'urbanització."

Altres temes que també hi podràs llegir:
  • Zona d'esbarjo de 600m2 per a gossos 
  • Nova llar residència per a discapacitats psíquics
  • Castellar contra el racisme
  • Castellar demana més seguretat a la Delegació del Govern
  • L’educació, principal aposta per garantir una bona convivència
  • L’Ajuntament s’adhereix a la xarxa catalana de Business Angels, BANC
  • Abonaments de bus per a gent gran
  • Entrevista a Pepa Beotas “Si no ets disciplinada no pots dedicar-te a la pintura”
  • Consolidació de la Setmana del Pallasso (malauradament ja no existeix).
a destacar la nota del PSC i ICV que van anar repetint fins el gener de 2007 (núm 168) a partir d'aquest número tant ICV com PSC, sense el consell de comunicació que reclamàven, van optar per seguir opinant i fer campanya de cara a les eleccions que s'acostaven el maig de 2007 i en les que apareixia un nou actor polític en forma d'agrupació d'electors que es deia L'Altraveu per Castellar.

Volem un consell de comunicació més pluralitat als mitjans de comunicació públics



Grup Municipal Socialista (Ignasi Giménez)
Grup Municipal Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (Xavier García)

Dos dels grups de l'oposició, PSC i ICV-EUiA, volem que es constitueixi un òrgan de participació que tindria com a principal objectiu vetllar per l'objectivitat i la pluralitat dels mitjans de comunicació públics. 

Des de l'estiu del 2003 vam proposar a l'Equip de Govern el disseny d'aquest consell, on hi hauria representació dels grups municipals, associacions, publicacions locals i castellarencs que treballen en l'àmbit de la comunicació. Per a més inri, el mateix pacte de govern entre CiU i ERC, en el seu punt 3.a, parla de crear una comissió de seguiment dels mitjans locals. Durant el 2005 les reunions per avançar en aquest sentit han estat escasses. L'última va tenir lloc el passat juny i va tractar únicament de si un article crític amb la línia editorial de la revista escrit per ICV-EUiA s'havia de publicar al CASA DE LA VILA. Com a mesura de protesta per la contínua falta d'objectivitat i pluralitat i fins que aquest consell no es constitueixi els grups del PSC i d'ICV-EUiA només publicarem aquest text.

diumenge, 4 de setembre del 2016

CV - 161 Podem millorar el transport públic a Castellar?

Foto de portada de Carles Martínez Calveras

Alguns temes que es tracten en aquest Casa de la Vila:

·Autobusos a Sabadell cada 15 minuts, en el seu moment va ser canvi important, però amb 10 anys Castellar potser podria haver millorat més amb transport públic. Seguim amb unes parades força precàries, amb poca informació i no accessible per a tothom. Manca informació d'altres mitjans amb els que podem viatjar: horaris, recorreguts de trens, busos...
L'empresa Sarbus ha pres consciència després de reiterades queixes dels usuaris que cal que tots els busos tinguin rampa i funcioni, però en canvi hi ha parades on la vorera no està en condicions per poder pujar amb rampa o d'altres que són accessibles per a tothom.
Tenir un transport públic en condicions és una bona manera de promoure'l. 

En l'article també s'esmenta l'arribada del tren, el desdoblament o la connexió a la C-58...

·Aprenent a circular, amb bicicleta, però sense carrils bici i sense els busos tinguin condicions per poder-les pujar a dalt, tal com ho fan en molts municipis d'europa o tots els autobusos de Toronto i Washington.


Quan disposarem d'aquest servei a Castellar? veure més imatges

·La societat del coneixement i l’educació centren el Ple de gener.

·Castellar puja al tren de les noves tecnologies, un acord que es va aprovar en el ple.

·Projecte pilot per prevenir les violències juvenils, a l'any 2006 seguien les agressions feixistes.

·Castellar recupera el llegat de la Guerra Civil (recuperació del refugi antiaeri)

·Viena signa el contracte per explotar un local de restauració a Can Turuguet, ja han passat 10 anys dels 50 que deia el conveni, recordem que en un primer moment es va dir que es comprava l'equipament per fer-hi una escola d'art, caldrà esperar 40 anys més, si el Viena no tanca abans.

·Subvenció per a compostadors casolans, per què s'ha deixat de promoure aquest tipus de reciclatge per part de l'administració local?

·Un any d'obres de la Plaça Major, després de 10 ja s'ha fet un nou procés participatiu per millorar l'esplanada del davant del  Mirador i seguim esperant poder veure algun dia les troballes romanes i visigodes que s'hi van trobar. Molts diners invertits en aquesta remodelació i poca transparència per part de l'administració local, sobretot en el desviament que es va aprovar a l'any 2009.

·Entrevista a Xavier García, preguntes sobre el consell de comunicació, la connexió al Ter-Llobregat, Pla General...

·Recerca, es presenta el número 4 d'aquesta publicació, una publicació que des de que hi ha un nou govern socialista ha desaparegut, en sabem el motiu?

·Els espais fluvials, tema del 31è Fòrum Ambiental: molta feina fer...

-El riu Ripoll té les aigües contaminades i el seu estat ecològic és pèssim, 26/07/2009

-Preocupació de la comunitat científica per la contaminació del riu Ripoll

·Setmana del Pallasso, quarta edició, una iniciativa que s'ha perdut per manca de suport públic?

dimarts, 21 de juny del 2016

CV - 160 Connexió xarxa Ter-Llobregat, si. Connexió a la C-58, no.

Foto Josep Graells
L'editorial d'aquest número ens parla de via pública, una prioritat de tots el governs, una altre cosa és com la resolen, en aquest cas pot ser interessant veure aquest mapa confeccionat per Castellar Accessible . Es diu que en aquell moment Castellar disposava de 150Km de carrers i uns 65 camps de futbol de superfície amb places i zones verdes en sòl urbà. Aquesta xifra deu ser bastant semblant, ja que al 2006 gairebé s'havia dut a terme la major part del creixement previst en el pla general del 1999. Bé, quedava Can Bages i el seu polígon, que equivaldria a 5 camps de futbol més, en aquest cas de sòl industrial i algun espai verd. Avui podem dir que dins d'aquestes superfícies que esmentava aquest Casa de la Vila, el col·lectiu Castellar Accessible, que reclama millores en l'accessibilitat del municipi ha trobat més de 400 punts amb problemes.

Xarxa Ter-Llobregat i connexió C-58
En aquest Casa de la Vila, es parla de la connexió Ter-Llobregat, aquesta obra tenia cert lligam amb el polígon de Can Bages, volien assegurar que, amb el consum d'aigua de l'activitat del nou polígon, els aqüífers de Castellar no quedessin secs. Diuen, si Sabadell i Sentmenat hi estan connectats per que no, nosaltres? Bé, la resposta podria ser que a nosaltres no ens caldria, per que tenim pous propis per abastir-nos i aigua suficient i ens haguessin estalviat els 5 milions d'euros que ens ha costat, més l'encariment del rebut de l'aigua. Aquesta connexió no era necessària, ni tant sols els estudis que es van fer per justificar-la ho demostraven, però una vegada més van prevaldre altres interessos abans que els comuns. Es podria haver optat per una millor gestió d'aquest recurs, però clar, això no genera negoci als que ens la venen.

És curiós, per que en el mateix número es parla una vegada més de l'altra connexió, la de la carretera B-124 amb la C-58, una reivindicació històrica encara vigent i prou necessària i justificada, tant per qüestions ambientals com de mobilitat. Curiosament hem pogut llegir recentment que la nova convergència ho vol demanar a Madrid, podriem dir que van una mica despistats, per que des de sempre aquesta connexió depen de la Generalitat de Catalunya, no pas de Madrid i aquesta si que és necessària, molt més que la de l'aigua.

Quantes vegades hem llegit i sentit això?
"Una vegada s’hagi completat el desdoblament, la Generalitat espera connectar la B-124 amb la ronda oest de Sabadell. L’alcaldessa de Castellar del Vallès, Montse Gatell, ha explicat que aquesta interconnexió solucionaria molts dels problemes dels castellarencs ja que possibilitaria que “no haguem de travessar ni la Gran Via ni l’Eix Macià de Sabadell, amb els consegüents col·lapses que això comporta, i enllaçar directament amb la C-58”.

Doncs seguirem esperant, mentre les canonades seques de la xarxa Ter-Llobregat ens van dessagnant el compte del banc.

Mentre no pengin de nou els Casa de la Vila al web de l'ajuntament de Castellar els hauràs de seguir llegir aquí o a l'arxiu amb paper.

dimarts, 10 de maig del 2016

CV - 159 - Si reciclem més, pagarem menys


Foto Laia Plana


El Casa de la Vila  159 de desembre de 2005, deia que "Si reciclem més pagarem menys"

A l'any 2005 pagàvem uns 80€/any d'impost de deixalles i ara n'estem pagant uns 137€.
Amb 10 anys aquest import ha augmentat un 41%.

En conclusió, reciclem més i paguem més, molt més que moltes de les poblacions del nostre entorn, per tant podem dir que el titular era enganyós.

Dades extretes de l'ACR (gràfics/evolució recollida per residu)
  • Matèria orgànica: (2005)=33 kg/persona / (2015)=22 kg/persona= (-11 kg)
  • Paper i catró: (2005)=19 kg/persona / (2015)=18 kg/persona= (-1 kg)
  • Vidre: (2005)=16 kg/persona / (2015)=17 kg/persona= (+1 kg)
  • Envasos: (2005)=6 kg/persona / (2015)=9kg/persona= (+3 kg)
  • Rebuig: (2005)=362 kg/persona  (2015)=280kg/persona= (-82 kg)
El rebuig (el contenidor on hi tirem tot el que no es separa) amb 10 anys s'ha reduït amb 82 kg/persona (un 20% menys) aquesta xifra seria un indicatiu de que reciclem més, provablement també per que generem menys brossa, un fet que es dona al mateix temps que apareix la crisi.

Hi ha també una reducció d'aportació en matèria orgànica però aquesta dada sembla un error.

Amb paper i cartró es mantenen dades, hi ha un augment considerable d'envasos, des dels comerços caldria  repensar el tema de l'embalatge i treballar veritablement no per reciclar més, com deia el titular del 2005, si no per generar menys residu, tal com diu aquest article de l'ARA: "Per què no hauríem de reciclar"

Aquí trobareu més informació i dades sobre residus.

En aquest número, queda constància dels anys que fa que es parla del Ripoll. És trist que els mateixos que proposen fer algun pla pel Ripoll fan la vista grossa als abocaments que fa alguna industria de Castellar directament al riu.

També es parla de la connexió a la xarxa Ter-Llobregat, de la construcció del dipòsit del sot de Goleres.

En aquest número, PSC i ICV van començar a denunciar la manca de pluralitat del Casa de la Vila amb un missatge que anaven repetint a cada número nou que sortia. Alhora de la veritat quan va entrar a governar el PSC van decidir fulminar el Casa de la Vila (no el trobareu enlloc més que en aquest bloc o a l'arxiu municipal) i van crear un nou mitjà de comunicació, que amb aparença de diari fa la mateixa funció de pamflet propagandístic de l'equip de govern socialista, ara però amb una periodicitat setmanal.

També es demanen solucions a la manca de puntualitat del bus, es parla d'augment d'impostos, del nou Viena que s'instal·larà al Turuguet, recordem que en un primer moment es va dir que es comprava l'equipament per fer-hi una escola d'art. També es parla de les obres del tanatori, de l'obertura d'una oficina local d'habitatge. Hi trobareu també una entrevista a la que va ser regidora del PP Sandra Roig. Notes del Dani Pedrosa, dels 20 anys de la Coral Sant Esteve, de la pista de gel, de la segona trobada dels fans de Macedònia o de la primera maqueta que va gravar la periodista local Raquel Ligero

Aquí pots veure el número 159 desembre de 2005


dissabte, 13 de febrer del 2016

CV - 158 - Cooperació, restes romanes i visigodes a la Plaça Major, 25 anys...

Foto Josep Graells
Fa anys, en aquest CV parlen de 10 anys, que a Castellar es treballa per la Cooperació. En aquest número hi ha un extens reportatge sobre el que aportava l'ajuntament, les entitats que treballaven i els pobles que rebien els ajuts o projectes que es volien dur a terme.

També es parla de les restes romanes i visigodes que es van trobar en el moment de les obres a la plaça Major. En aquest document, veureu que es parla d'un assentament humà Neolític al centre de la vila amb més de 6000 anys d'antiguitat, amb una ocupació estable de sitges d'emmagatzematge i sepultures.
Precisament en aquest espai l'actual equip de govern PSC-Som de Castellar vol engegar un procés participatiu amb  l'objectiu d'aconseguir un espai ciutadà viu i útil adequat a les necessitats de la ciutadania. 
Alguna cosa no haurem fet bé després de 6000 anys.

El que s'ha pagat per aquesta obra és molt superior al que es preveia inicialment, el juliol de 2009 es va dur al ple una modificació pressupostaria que incrementava en més d'un 30% l'obra licitada inicialment. Mai s'ha explicat clarament per que es va donar aquest desviament, va ser una decisió política presa per l'equip de govern socialista amb total opacitat. Potser ara que es volen posar més diners en aquest forat negre (es parla de 50.000€), fora bo saber pel bon nom de l'Ajuntament de Castellar i de tots els seus càrrecs, polítics i tècnics si la responsabilitat d'aquest increment de més de 2 milions d'euros va estar motivat per algun error tècnic, d'una empresa, d'un funcionari o d'algun polític. Sense transparència la participació és coixa. Caldrà esperar 6000 anys més per saber-ho?

Què ha passat amb el carril d’acceleració?
El Sr. Ignasi Giménez comenta: "Els sempre diligents serveis de premsa van difondre als quatre vents que aquest era un acord tancat amb la Generalitat i fins i tot l’alcaldessa va defensar públicament en articles i en plens aquesta mesura que no faria res més que agreujar els problemes de trànsit que totsels dies patim." 
El sr. Giménez ho deia per anunciar que finalment seria el conseller Nadal qui milloraria l'asfaltat i la senyalització d'aquest tram maleït de la B-124, i deia també que el 2007 s'ampliaria a 4 carrils i enllaçaria amb la ronda Nord de Sabadell. De fet el Sr. Nadal ja venir el 2008 a Castellar per anunciar aquest enllaç (al marge del 4C), però van passant els anys, les promeses i res de res.
Finalment pregunta: "Quan s’informarà de tot això a la ciutadania? Per quan una rectificació de l’Equip de Govern?". 

Es fa esment també dels 25 anys del Club de Patinatge Artístic de Castellar, dels gegants Sol i Lluna i de la radio local que darrerament tenim força abandonada.

Aquí pots veure el número 158 octubre 2005

dimecres, 6 de gener del 2016

CV - 157 - Escoles, bicicletes i Xarxa Ter - Llobregat

Foto de Josep Graells

La manca de centres escolars va ser un dels problemes que van sorgir cap el 2005 i va portar molts mal de caps a l'equip de govern. L'escola Joan Blanquer es va haver de construir a corre cuita en un sòl que s'havia reservat per a serveis sanitaris. La construcció d'aquesta escola hipotecava la futura ampliació de l'ambulatori i per això van reservar sòl al costat de la Torra Balada (escola de municipal de música), per a un futur nou CAP.

Al mateix temps, l'ajuntament cedia els terrenys de les piscines municipals del carrer Sant Feliu per a fer-hi el que finalment ha estat l'escola més cara de Catalunya, l'escola Sol i Lluna.

L'ambulatori, finalment a l'any 2011 es va ampliar ocupant part de la vorera del carrer Jaume I, amb aquest bunyol (de dubtosa necessitat) va arribar la polèmica del trasllat de la parada de bus, que l'alcalde Ignasi Giménez va concedir just abans de les eleccions, una obra que no s'havia previst en el projecte, que va suposar un sobre cost i que finalment es va haver de tornar al lloc d'origen per les queixes de la mateixa escola i els veïns.

Amb menys de 10 anys, la situació de les escoles ha canviat considerablement. Ara sobren aules i sembla que el futur indica un descens de natalitat a Castellar.

En aquest número també es parla de la concessió del Turuguet per fer-hi un restaurant.
El Turuguet va ser durant uns anys una discoteca privada, en una primera etapa es deia Turó i després va passar a mans de Pachà, fins que una nit el local es va cremar. Més tard hi va haver l'intent de fer-hi una nova activitat. Aquest nou projecte es va començar a tramitar a l'ajuntament, fent-li creure que seria un hotel de luxe fins que es van adonar que el que s'hi estava tramitant en realitat era un local de prostitució. Més endavant es va decidir limitar els usos d'aquest edifici, només s'hi podria fer activitat de restauració. Pot ser això l'Ajuntament es va veure forçat a comprar aquest edifici. Al bloc de 4 anys més nodiu que es va fer una permuta de parcel·les municipals del sector de Ca n'Oliver, i l'ajuntament hi va afegir 36.000€. En aquell moment es deia que l'edifici es destinaria a una Escola d'Art, però finalment es va fer una concessió a 50 anys a l'empresa Viena de Sabadell i així és encara.

Moció sobre la mobilitat amb bicicleta del PSC i moció a instància del fòrum ambienta sobre temes d'aigua, interessants les declaracions i dades que hi ha en l'acte del ple sobre el tema de la connexió a la Xarxa Ter-Llobregat, aquesta connexió que ha suposat aquest gran augment del preu de l'aigua a Castellar.
També interessants les peticions de l'actual alcalde Ignasi Giménez, quan era regidor socialista a l'oposició creia amb la bicicleta i amb tots aquests anys d'alcalde s'ha dedicat bàsicament a crear més espais per aparcar cotxes, és a dir promoure la mobilitat amb vehicle privat, sense cap mena de mirament per les bicicletes, on són tots aquests carrils bici que reclamava?
https://seu.castellarvalles.cat/arxius/document/802/arxiu/ap-2005-07-12.pdf

Aquí pots veure el número 157 setembre 2005

divendres, 30 d’octubre del 2015

CV - 156 - L'Obra Social Benèfica

Foto de Josep Graells
Des de la seva fundació, el 26 de gener de 1928, l'Obra Social Benèfica ha tingut com objectiu principal l'atenció social a les persones. En els darrers 40 anys s'ha especialitzat en l'atenció a la gent gran, i ho fa a través dels serveis d'habitatges tutelats, centre de dia, residència assistida, servei de menjador i unitat per a malalties neurodegeneratives. Aquesta Fundació també té signat un conveni amb la Generalitat de Catalunya, de manera que és centre col·laborador del programa de Suport a l'Acolliment Residencial, per a persones grans.

Josep Arderius Casanovas va escriure la història quan l'entitat va fer els 75 anys.
El llibre explica detalls històrics de la pròpia obra i fets de Castellar corresponents a aquest període.

En aquest centre, des del 19 de setembre de 1934 fins el 24 de setembre de 1972, s'hi van atendre unes 400 parteres i entre els anys 61 i 68 també  s'hi van practicar una seixantena d'intervencions quirúrgiques.

Com a curiositat al núm 226 de la FARGA (25/6/37) s'hi va fer aquesta publicació:

LA FARGA - NOTICIARI

“Inauguració del Dispensari Municipal

Conforme anunciàvem en les nostres edicions (anteriors) referent a l'acord del Consell Municipal l'adquisició del material necessari pel muntatge d'un Dispensari Municipal, proposat pel Conseller d'Assistència Social, el proper diumenge, coincidint amb la celebració del Festival de la Creu Roja, serà inaugurat l'esmentat Dispensari a més de les instal·lacions de llits que s'ha fet a l'Hospital Municipal, situat a l'edifici que ocupava l'Obra Social Benèfica.

Hem pogut admirar la sala de cures i vertaderament hem de dir que està composta dels més moderns i bons aparells existents, així com una distribució encertadíssima.

Perquè pugui ser visitat pel públic el vinent diumenge, amb motiu de la inauguració restarà obert de 10 a 1 del matí.”


dissabte, 24 d’octubre del 2015

CV - 155 - El carrer és de tots. La caca és teva

Foto de Josep Graells

El civisme dels amos dels animals és sempre un tema recurrent, tant per la ciutadania per queixar-nos com per l'administració per fer-ne campanyes.

Darrerament, en el barri on visc, he trobat alguna bossa de caca del gos al terra.
I em pregunto: és possible?

Una merda embolicada no és el mateix que a l'aire lliure, però després de tot l'esforç d'ajupir-se i introduir la femta dins la bossa, tant difícil és tirar-ho dins un contenidor de brossa o emportar-s'ho a casa?

Avui la campanya seria: La caca és teva i la bossa també! 

Merda embossada 1

Merda embossada 2

... disfruteu de la lectura del número 155 del CV!

Aquí pots veure el número 155 maig 2005

diumenge, 19 de juliol del 2015

CV - 154 - Les claus de la tranquil·litat

Foto de Josep Graells
El bar Calissó es va fer amb la idea de generar una alternativa  d'oci públic, ja fa  més de 10 anys que funciona i deu ni do la d'activitats que s'hi han dut a terme.
En aquest número també hi ha l'entrega de claus dels darrers 38 habitatges socials construïts a Castellar. Des de l'any 2005, no s'ha construït ni un sòl habitatge social més i ara s'ha de fer front a la problemàtica dels desnonaments sense que l'administració local tingui prou eines per fer-hi front. Si que en canvi tenim un parc important d'habitatge nou sense ocupació, un contrasentit absolut que ens hauria de fer reflexionar. 

En el Casa de la Vila 146, ERC deia que en les bases del concurs per l'adquisició dels solars de la Plaça Major es primava l'oferta d'habitatges de protecció oficial. Ignasi Giménez en aquest mateix Casa de la Vila (el podeu llegir al peu d'aquest post) dóna lliçons sobre urbanisme i habitatge, lamenta que en els pisos de la Plaça Major no hi hagi previsió d'habitatge protegit, amb tots aquests anys aquest alcalde no ha estat capaç de fer cap habitatge protegit i els pisos de la Plaça Major, que se sàpiga tenen el mateix futur inicial o cap.

D'aquests pisos en podem veure l'estructura inacabada, aturada des de l'any 2008 quan Tiferca i Greco no van poder fer front ni a aquesta obra ni a la urbanització del Polígon de Can Bages. Aquests pisos (o aquesta estructura) actualment propietat del BBVA, ja que els bancs han tingut injeccions econòmiques públiques per poder sobreviure, i que pel que sembla aquests pisos havien de ser o hi havia una intenció inicial per que fossin protegits, el que caldria ara, com a acte de justícia, és lluitar per que es retornessin al municipi.

Cal recordar també d'aquests pisos una de les denuncies que va fer l'Altraveu, on es demostrava que l'ajuntament de Castellar havia concedit la llicència d'obra incomplint l'ordenança municipal.

Ho podeu llegir en aquests enllaços:
Segueixen les irregularitats en els pisos de la Plaça Major

D'aquests pisos, com podreu veure en els articles de l'Altraveu, alguns d'ells ja s'havien venut, és a dir s'havia fet paga i senyal. Això va generar seriosos problemes ja que al fer fallida Tiferca no responia al retorn d'aquests diners. Alguns d'ells després d'una dura batalla judicial finalment els han pogut recuperar.

En aquest Casa de la Vila, es segueix parlant de millores en transport públic, diuen tant amb autobús com en ferrocarril, una de les demandes era la construcció del carril bus entre Castellar i Sabadell.

Aquesta època també era l'època dels bolets a les escoles, en sortien per tot arreu, i finalment també veiem els "barracons" on provisionalment s'havien d'allotjar les classes que no tenien cap escola. Per això al 2005 i a córrer cuita, es va haver de construïr l'escola Joan Blanquer al costat de l'ambulatori, hipotecant així el futur creixement d'aquest o d'altres possibles equipaments socials que s'havia dit que podrien anar en aquest espai.

En aquest número també es parlar del nombre d'usuaris del Bus a Castellar, del cànon de l'aigua, dels 20 anys de la Biblioteca Antoni Tort, del grup local de música Macedònia, de la desapareguda Mostra d'Oficis Artesans...




Falta molt per fer
Ignasi Giménez - PSC

Grup Municipal Socialista

El creixement urbanístic que durant l'última dècada ha tingut Castellar ha donat molt poc joc a les promocions d'habitatge social. De fet, el mateix model que s'ha impulsat, més extensiu que no intensiu, ha provocat que s'exhaureixi en poc temps el sòl urbanitzable del Pla general, donant barra lliure a les promotores privades. No n'hi ha prou cedint terrenys municipals a una empresa pública, sinó que ha de ser l'ajuntament el que prengui la iniciativa en aquest terreny. Hi ha moltes coses a fer com ara un patronat municipal, que fomenti directament promocions públiques d'habitatge a Castellar, una oficina local que faciliti informació, assessorament i gestioni els ajuts públics d'altres administracions per accedir a un habitatge o una borsa de lloguer per a joves i gent gran. De moment, haurem de veure com en els nous pisos que es construiran a la plaça Major no n'hi haurà cap de protegit.

diumenge, 5 de juliol del 2015

CV 153 - "Tancada la caserna de la Guàrdia Civil de Castellar"

Foto de portada de l'Oficina 21

La realitat que reflecteix aquesta imatge del 2005 no ha canviat, malgrat les nombroses promoses i compromisos que s'han anat fent.

Segons tot el promès la B-124 d'avui, ja hauria d'estar desdoblada just fins a l'arribada del pont (una obra que seria del tot absurda), això s'hauria d'haver fet el 2012 segons notícia apareguda al Diari de Sabadell i les promeses de l'alcalde de la vila Sr. Ignasi Giménez, tot i que en la taula de mobilitat del 4 de febrer de 2008 el Conseller Nadal i el sr. Villalante hos van prometre pel 2009. 

Al fons de la imatge, més enllà de la coberta blanca de la nau industrial (tocant sota Can Bages), hi hauria de passar el tren. En aquesta mateixa reunió de mobilitat aquests dos representants de la Generalitat van donar aquests terminis: que a finals del 2008 hi hauria l'Estudi Informatiu (EI) fet (no es va fer fins el 2010), va dir que l'EI s'aprovaria durant el primer trimestre (el de 2010 encara no s'ha aprovat mai) i que el 2009 es començaria a fer el Projecte Executiu (el projecte que faria realitat l'obra). 

I en la mateixa reunió també es va dir que la connexió a la C-58 es desvincularia del Quart Cinturó i això permetria poder-la fer abans. Això s'ha dit i reivindicat moltes vegades però finalment la realitat no ha canviat i a Castellar seguim comunicats amb Sabadell només amb un precari bus cada quart d'hora si va puntual i amb un viatge que pot durar gairebé mitja hora fins a l'estació del centre de Sabadell.

En aquest mateix Casa de la Vila veureu propostes de millora pel transport públic, compteu les que s'han aplicat. També podeu llegir l'article del Sr. Pepe Gonzàlez que denuncia 23 anys d'ineficiència del govern de Catalunya en aquesta matèria o el de la resta de grups que també parlen de mobilitat.

Cal Calissó
El 3 d'abril de 2005 es va inaugurar el que en deien aleshores, piano-bar Cal Calissó, lloc on s'hi havia de fer la Mandràgora. Aquest cicle es feia a la Sala de Butxaca de l'auditori, però per qüestions tècniques de seguretat s'hi va haver de deixar de fer i es deia que en un futur es podria fer a Cal Calissó. Però al final es va demostrar que l'espai no s'havia fet pensant amb això i així va desaparèixer la Mandràgora. Es pot veure la programació de la Mandràgora a les agendes dels Casa de la Vila publicats, normalment el format era l'actuació d'un grup amateur i després un de més professional, s'hi feia música, teatre, lectures de poemes...

Recollida matèria orgànica
A l'any 2003, quan es va iniciar la recollida de matèria orgànica, es van recollir 36 Tn i l'any següent la xifra va augmentar a 207 Tn. És a dir Castellar tenia 18.934 habitants el 2003, per tant podriem dir que cada castellerenc va llençar 1,90 Kg de matèria orgànica amb un any i que al següent aquesta xifra va passar a 10,62 Kg/any per persona.
La xifra ha anat augmentant fins les 889 Tn a l'any 2009 i a partir d'aquí ha baixat fins a les 705 al 2014. Actualment el nivell de recollida orgànica a Castellar és d'uns 30 Kg/persona i any.

Es diu que una persona pot generar uns 190 Kg/any de deixalla orgànica.

Segons dades del Consorci de Residus del Vallès Occidental i la Generalitat aquests serien els Kg per persona i any de diverses poblacions a l'any 2014, pel que fa a la recollida de matèria orgànica:
  • Castellar del Vallès = 30 Kg
  • Palau Solità i Plegamans = 96 Kg
  • Matadepera = 186 Kg
  • Sabadell = 31 Kg
  • Terrassa = 30,7 Kg
  • Sant Quirze del Vallès = 38 Kg
  • Santa Perpètua = 20,10 Kg
  • Polinyà = 72,44 Kg
  • Rubí = 37,96 Kg
  • Cerdanyola del Vallès = 59 Kg

Aquí també es deia que a  Castellar es tindrà escola bressol pública i es referien a l'Escola Bressol el Coral amb una capacitat per a 61 places.

A l'any 2010 es va inaugurar també l'Escola .Bressol de Colobrers, amb capacitat per a 94 alumnes.

Caserna de la Guàrdia Civil
Segons CV, el febrer de 2005 tancava les portes la caserna de la Guardia Civil del Passeig. 
Durant un temps s'hi van ubicar els Padrins Solidaris de Castellar que donaven suport a famílies necessitades. El mal estat de l'edifici va obligar a que haguessin de marxar.

En l'actual revisió del Pla General (pendent d'aprovació) s'hi preveu la construcció d'habitatge públic, però diuen que aquest edifici no serà de titularitat pública, per tant caldrà saber què ha passat.


dissabte, 20 de juny del 2015

CV - 152 "Castellar demana la ronda Oest per al 2007"

Foto de Josep Graells

Quan la Montse Gatell enterrava la primera pedra de la remodelació de la Plaça Major, no deuria ser conscient del que comportaria aquesta magna obra. L'alcaldia de Gatell va durar dos anys, al 2007 va agafar el relleu l'Ignasi Giménez, amb el PSC i per primer cop en la història política de Castellar, tot i que només amb 10 regidors. El PSC va sobreviure amb els suports puntuals i necessaris de part del regidor de CiU Jordi Roman, que als pocs mesos va abandonar el seu partit i es va convertir en regidor no adscrit o regidor trànsfuga com deien alguns.

Bona part de la caiguda de CiU va ser per la polèmica generada per l'edifici pantalla, les fotos que el mateix regidor Francesc Deu va denunciar, deia que l'anterior alcalde Corominas havia manipulat una imatge virtual de l'edifici per que la Mola es veiés al darrera. 

El fins ara regidor Aleix Canalís i d'altres membres del PSC, van aprofitar la polèmica per impulsar la Plataforma Castellar en Positiu, promovent una campanya de recollida de signatures per que es fes una revisió de l'edifici que ara ells mateixos han batejat com a Mirador. Encara es pot veure el vídeo que hi ha penjat al you tube

Aquest vídeo podria ser el comodí de temes ben vigents i que es podrien haver aprofundit en la revisió del Pla General:
  • Les ARES s'han modificat, però no s'ha tingut en compte l'opinió ciutadana. Segueix la idea de fer pisos al camp de futbol, ens han preguntat si ho volem?
  • La reserva de sòl pel futur traçat del perllongament del tren a Castellar no té en compte una proposta alternativa, que és més econòmica i permet un futur perllongament cap a Sentmenat, Caldes, Lliçà..., perquè no s'ha fet cap procés de participació amb tota aquesta informació?
  • Can Bages, un polígon de només carrers i herbes que també es podria replantejar per fer-lo més viable i menys agressiu amb l'entorn. Però tampoc s'ha pogut parlar, perquè?
  • I la zona de Molcasa, quin sentit té plantejar una modificació a 15 o 20 anys vista? Quins interessos hi ha al darrera de consolidar aquesta modificació que en cas de ser necessària sempre es podria fer mitjançant una modificació puntual?
  • I la connexió a la C-58 (s'en parla a la pàgina 15 d'aquest Casa de la Vila), i el Ripoll, i el Rieral, i tantes coses que amb la mateixa voluntat que esmenta el vídeo de Castellar en Positiu es podrien modificar, replantejar i discutir amb tothom.