CV - 156 - L'Obra Social Benèfica

Foto de Josep Graells

Des de la seva fundació, el 26 de gener de 1928, l'Obra Social Benèfica ha tingut com objectiu principal l'atenció social a les persones. En els darrers 40 anys s'ha especialitzat en l'atenció a la gent gran, i ho fa a través dels serveis d'habitatges tutelats, centre de dia, residència assistida, servei de menjador i unitat per a malalties neurodegeneratives. Aquesta Fundació també té signat un conveni amb la Generalitat de Catalunya, de manera que és centre col·laborador del programa de Suport a l'Acolliment Residencial, per a persones grans.

Josep Arderius Casanovas va escriure la història quan l'entitat va fer els 75 anys.
El llibre explica detalls històrics de la pròpia obra i fets de Castellar corresponents a aquest període.

En aquest centre, des del 19 de setembre de 1934 fins el 24 de setembre de 1972, s'hi van atendre unes 400 parteres i entre els anys 61 i 68 també  s'hi van practicar una seixantena d'intervencions quirúrgiques.

Com a curiositat al núm 226 de la FARGA (25/6/37) s'hi va fer aquesta publicació:

LA FARGA - NOTICIARI

“Inauguració del Dispensari Municipal

Conforme anunciàvem en les nostres edicions (anteriors) referent a l'acord del Consell Municipal l'adquisició del material necessari pel muntatge d'un Dispensari Municipal, proposat pel Conseller d'Assistència Social, el proper diumenge, coincidint amb la celebració del Festival de la Creu Roja, serà inaugurat l'esmentat Dispensari a més de les instal·lacions de llits que s'ha fet a l'Hospital Municipal, situat a l'edifici que ocupava l'Obra Social Benèfica.

Hem pogut admirar la sala de cures i vertaderament hem de dir que està composta dels més moderns i bons aparells existents, així com una distribució encertadíssima.

Perquè pugui ser visitat pel públic el vinent diumenge, amb motiu de la inauguració restarà obert de 10 a 1 del matí.”

Aquí pots veure el número 156 estiu de 2005

CV - 155 - El carrer és de tots. La caca és teva

Foto de Josep Graells

El civisme dels amos dels animals és sempre un tema recurrent, tant per la ciutadania per queixar-nos com per l'administració per fer-ne campanyes.

Darrerament, en el barri on visc, he trobat alguna bossa de caca del gos al terra.
I em pregunto: és possible?

Una merda embolicada no és el mateix que a l'aire lliure, però després de tot l'esforç d'ajupir-se i introduir la femta dins la bossa, tant difícil és tirar-ho dins un contenidor de brossa o emportar-s'ho a casa?

Avui la campanya seria: La caca és teva i la bossa també! 

Merda embossada 1

Merda embossada 2

... disfruteu de la lectura del número 155 del CV!

Aquí pots veure el número 155 maig 2005